7667 items (0 unread) in 193 feeds
NOMBRE | NOTA |
Carlos Sandoval | 2.85 |
José Ramón López | 5.25 |
Tania Albert | 7.65 |
Jénnifer Cutillas | 6.55 |
Tomás López | 5.9 |
Carlos Medina | 6.55 |
Cristina Andreu | 6.55 |
Jéssica López | 4.8 |
Maribel González | 9.2 |
Juanma Conesa | 3.6 |
Alejandro Loro | 6.25 |
Daniel Ortiz | 9.1 |
Sonia Caballero | 9.35 |
Teresa Montero | 5.4 |
Bibiana Orts | 7.25 |
Cristina Villa | 6.2 |
Esther Gutiérrez | 6.2 |
Olga Cebrián | 6.6 |
Juan Alberto Ramón | 3.4 |
Berna Abadía | 8.4 |
Daniel Martínez | 5.05 |
Rafa Romero | NP |
Cristina Rodríguez | NP |
Ea, ya tenéis las notas, hijos míos. Enhorabuena a los aprobados, pero a los que tienen buena nota, porque a los otros (los de la AUREA MEDIOCRITAS, 5 ó 6), les echaré la bronca el lunes junto con los suspensos. Prepárense ES QUE ESOS 5, 6 CON ALGO, SERÁN SUSPENSOS EN EL PRÓXIMO EXAMEN, PORQUE ESTA TARDE ME HABÉIS PILLADO BENÉVOLO, Y PORQUE ERA EL PRIMERO FUERTE
Perdonad que no estén por orden alfabético, es que así tardaba menos


No periódico "La Voz de Galicia", do día 17 de novembro do 2008, na sección de opinión, atopamos un artigo que trata dos posibles culpables da crise económica, entre os que están algúns dos países máis importantes da Unión Europea. Neste artigo atopamos o latinismo pro domo sua.
No xornal EL PAIS do día 14 de Outubro do 2008, publícase a seguinte noticia:
• Πάντα ῥεῖ καὶ οὐδὲν μένει.
(v. 487 i ss.)
O xoves 6 de Novembro do 2008 no xornal El mundo, na sección internacional aparece a noticia Esperanza para América. Nesta noticia aparece a cita E pluribus unum que en latín quere decir, de moitos un. Obama pronunciou esta cita en cada un dos seus discursos. A Obama "... Hay que escucharle cuando, en cada uno de sus discursos, cita el E pluribus unum de Virgilio, del que está extraído el lema del país y que traduce como: "Nuestra nación es mayor que las partes que la componen".




Este enigma esconde un personaje de la mitología Grecolatina:

En el Palazzo Massimo de Roma.
Estatua de bronce de época Adriánica o Antonina, encontrada en el lecho del río Tíber.
Gràcies a Rocío García de Melilla, els alumnes de grec sabreu quins numerals cardinals es declinen (també els teniu a la pàgina 216 de Grec 1 ed. Teide) i jo, a més, us demano que em deixeu al comentari almenys deu mots catalans de diferents àmbits del saber que en derivin. Per exemple, jo trio les matemàtiques i aleshores dic: triangle, pentàgon, hexàgon, heptàgon, enneàgon, decàgon, pentadecàgon, tetraedre, octaedre, dodecaedre, icosaedre, icositetraedre, decalitre, hectòmetre, etc.

(23 de novembre -21 de desembre)
Sembla un centaure a punt de disparar una fletxa amb el seu arc, però no té quatre potes i cap centaure va usar mai l'arc. El fet de tenir dues potes i cua de cavall fa pensar que és Crotos, un dels sàtirs. La seva mare era dida de les muses i habitava a l'Helicó. Aquestes van ensenyar-li l'art del tir amb arc per tal que pugués alimentar-se amb la seva caça. Un dia, volent lloar les Muses, va inventar l'aplaudiment, i les Muses, agraïdes, van demanar a Zeus que el distingís, situant-lo entre les estrelles. Prop d'ell també situà la seva barca.
Bueno pues ya está bien por hoy. Hasta la semana que viene.


Para finalizar os dejó un par de enlaces de video en los que de forma muy breve, se ven unas imágenes muy interesantes de los galos y/o celtas:
Hasta pronto.Seguint amb la profunda pel·lícula Um film falado de Manoel de Oliveira, tot seguit trobareu una deliciosa conversa políglota sobre llengües entre el capità del vaixell, un americà d’origen polonès interpretat per John Malkovich i tres dames: una empresària francesa (Catherine Deneve), una actriu italiana (Stefania Sandrelli) i una cantant grega (Irene Papas); després m’agradaria que em deixéssiu la vostra opinió: en quines llengües parlen? són totes romàniques? quines se semblen més i per què? què us ha semblat el grec modern? és possible una conversa políglota? quina llengua acaba dominant? quina s’hauria de parlar? amb quin dels quatre interlocutors coincidiu més? amb quin menys? amb Internet cap a on creieu que anem: cap a la unificació de llengües o cap a la diversitat lingüística?, què és això de la torre de Babel?, etc.
Hace pocos días, vi este chiste de Forges en referencia al llamado "Plan de Bolonia".




Plato, Platonis Opera, ed. John Burnet. Oxford University Press. 1903.
La propuesta etimológica que ofrece Platón para el término PLUTÓN es acorde con los postulados de la Etimología y Lingüística modernas. El nombre connota la riqueza procedente del interior de la tierra que, según las creencias religiosas antiguas, el dios proporciona.
Para el término HADES, Platón conecta su interpretación etimológica con el conjunto de su teoría del conocimiento.
Las almas van a la morada de Hades y allí el dios consigue retenerlas en su mundo por ser un sofista y un filósofo. Es un dios que sabe. Es un sofista porque sabe cautivarlas con sus palabras, y filósofo porque convive con las almas cuando se han desprendido del cuerpo y, por tanto, se encuentran en un estado de pureza tal que sólo ansían la virtud , y la encuentran allí en su mundo oyendo todo lo bueno y hermoso que
Hades sabe y les cuenta.
Ya comenté en otra parte que no hay unanimidad por parte de los lingüistas en cuanto a la etimología de esta palabra, aunque la alfa privativa del inicio parece segura, con lo que se desmonta esta interpretación de Platón, por otra parte, acorde con su teoría “psicológica”.
Imagen: web
Tags Technorati: LIFE, imágenes, google, Antigüedad, Grecia, Roma
El Departamento de Latín, como parte que es del IES “Francesc Ferrer i Guárdia”, se adhiere al siguiente manifiesto en defensa de la Escuela Pública:
IES FRANCESC FERRER I GUÀRDIA
MANIFEST
Professores i professors, estudiants, pares i mares i personal no docent de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia de València, els ciutadans i ciutadanes que integrem aquesta Comunitat Escolar, entenem que l’educació pública és un dret inalienable dels pobles que s’ha de poder exercir en les millors condicions possibles. La qualitat d’una societat moderna i democràtica s’ha de mesurar, en primer lloc, per la qualitat de les seues institucions educatives. Perquè l’escola és el fonament més sòlid d’una democràcia, el lloc on aprenem i practiquem cada dia un abecedari que es diu solidaritat, igualtat i llibertat, l’espai on creixem com a persones en el diàleg i l’intercanvi, ciutadans conscients dels seus drets i dels seus deures, compromesos amb els valors del coneixement, ciutadans que estimen la seua llengua, la seua cultura i el seu país perquè així estimen també les llengües i les cultures dels altres pobles i estan en condicions d’accedir als millors guanys de la intel·ligència i la dignitat humanes. El poder polític, independentment del seu color, hauria d’estimar-se l’escola tant almenys com ens l’estimem nosaltres i garantir els mitjans materials i humans que la sostinguen i la facen més bona cada dia.
Ben contràriament, en el nostre país estem patint des de fa anys un desmantellament lent però sistemàtic de l’ensenyament públic. Més enllà de la fàcil pirotècnia dels discursos, de la inauguració mediàtica d’aquesta o aquella escola, en el nostre treball ens trobem amb una realitat que es degrada dia a dia, amb problemes que s’amunteguen sense solució, amb falses solucions que generen nous problemes (com el de la ciutadania en anglès) o remeis transitoris que es converteixen en mals crònics (l’universal problema dels barracots). Diguem-ho clar, el Govern Valencià no inverteix en l’escola pública simplement perquè no hi creu. Hem vist gastar els diners dels contribuents en grans fastos que han estat, en els millors dels casos, flors d’un dia; hem vist malbaratar els recursos públics en absurds circuits de Fórmula I, competicions de vela, ruïnosos parcs temàtics o televisions partidistes que en realitat són forats negres pressupostaris. Si això ha passat durant l’alegria desmelenada de les vaques grosses, què passarà a partir d’ara en temps de crisi? Hem vist passar per la porta de casa els diners que s’haurien d’invertir en el sistema públic de camí al negoci d’escoles privades. A mesura que hem anat creixent en requisits burocràtics i complexitats innecessàries, hem anat oblidant el fonamental de la nostra tasca al servei de les persones. Perquè, tot i la seua vital importància, l’escola és un sistema molt fràgil, integrat per persones, no una simple maquinària, i necessita de l’estima i la complicitat de tota la societat, i en primer lloc dels poders públics. Malament podem construir una escola de qualitat, pedagògicament alliberadora, que fomente l’estima pel saber, si des de les altes instàncies del Govern s’aposta pel simple espectacle, pel pragmatisme més curt de gambals, per l’ensenyança convertida en un fast-food. No és casualitat, doncs, que els valencians tinguem avui un dels pitjors sistemes educatius de tot l’Estat, que hi siguem a la cua, per exemple, en índexs de fracàs escolar. Ens ho hem guanyat probablement a pols: els governants amb la seua indiferència o la seua bel·ligerància, els ensenyants amb la nostra impotència i desmoralització. Sovint hem preferit mirar cap a un altre costat, esperant debades que el temps arreglaria les coses: quan s’han posat pals a les rodes de l’ensenyament en valencià, quan s’han reduït hores de llatí, música o filosofia, quan s’han defenestrat equips directius competents i compromesos per no ser partidaris del “ordeno y mando”, quan s’ha atemptat contra la llibertat de càtedra, s’ha manipulat la veritat científica o s’ha intentat convertir el cos d’inspectors en comissaris polítics.
En aquest context, l’ordre que obligava a impartir Educació per a la Ciutadania en anglès i tot el que ha vingut després, no és més que la gota que ha fet vessar un got ja massa ple. Sota la falsa coartada del trilingüisme, els màxims responsables de l’invent, Francisco Camps i Alejandro Font de Mora, han promogut el boicot a una assignatura que, no per casualitat, intenta educar en els valors democràtics i els drets humans, i han utilitzat sense complexos la comunitat escolar com a moneda de canvi dels seus interessos partidistes. En la seua croada, és clar, han trobat el suport de les altes jerarquies catòliques. L’Església, que encara té en els nostres dies un poder enorme i controla un importantíssim tros del negoci de l’educació privada, ha vist en l’EpC el dimoni del laïcisme, per molt que una escola pública, democràtica i de qualitat com la que volem no pot ser sinó senzillament laica. Però l’ordre de Font de Mora no és només una fal·làcia, és simplement impracticable i atempta greument contra el dret dels alumnes a aprendre, el dels professors a ensenyar en llibertat i el de la necessària autonomia dels centres.
És per tot això que la Comunitat Escolar de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia hem fet nostre el Manifest de la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic i ens mobilitzem per dignificar i millorar la nostra escola. Per primera vegada en molts anys, potser, grans sectors de la nostra societat han comprès que l’escola, el fracàs actual de l’escola, és cosa de tots, i demanen la retirada de l’ordre i la depuració de les responsabilitats polítiques que se’n deriven, en primer lloc la del Conseller Font de Mora. El sistema educatiu valencià necessita un debat en profunditat, necessita replantejar el seu model present i apostar pel futur a través d’un diàleg multilateral i amb uns interlocutors governamentals realment convençuts del valor que suposa l’escola.
Però als problemes i reptes que l’Escola Valenciana té avui plantejats de manera general, l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia hi ha de sumar alguns de propis relatius, en primer lloc, a l’espai i habitabilitat del nostre centre. Aquests problemes, que formen part d’una realitat més complexa, són ara tal volta els més urgents, els més palpables, els més greus, i es deriven de la manca de les inversions necessàries per adequar les nostres instal·lacions a les exigències d’un ensenyament de qualitat. En molts aspectes el nostre Institut ja va nàixer amb unes deficiències que el pas del temps no ha fet més que agreujar: barracots des de fa dotze anys, pati sense acabar, departaments i classes a l’antiga casa del conserge, tanca inoperant davant els reiterats actes de vandalisme, absència d’aules escaients per a Tecnologia i Música, biblioteca inutilitzada per l’absència de personal especialitzat, Sala d’Actes amb greus problemes acústics, instal·lacions esportives en precari, condicions d’accessibilitat del tot inadequades, despatx de conserges i bar ínfims, Sala de Professors molt deficient, absència d’espai per a laboratoris d’idiomes, etc.
Fet i fet, el nostre centre necessita d’una remodelació en profunditat, a partir de criteris pedagògics i en base a un projecte arquitectònic seriós, consensuat i viable. Davant la reiterada indiferència de les nostres autoritats, que en el millor dels casos han despatxat les demandes dels equips directius i els Consells Escolars amb bones paraules, ens sentim avui en la responsabilitat de fer front als nostres problemes, als que ens afecten d’una manera més general i als que patim en el nostre dia a dia. I ho fem convocant una primera jornada lúdico-reivindicativa per al dijous 27 de novembre, concients que a la ineptitud dels governants només hi podem oposar el compromís dels ensenyants i de tota la ciutadania, i amb la voluntat ferma de continuar movent-nos i obrint vies per a la solució dels nostres problemes.
València, 18 de novembre de 2008
En el Levante leemos la siguiente noticia en relación con el tema que nos afecta
Des de l’any 2002, en què l’Organització de la Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), com a resultat de la necessitat de la humanitat de reflexionar sobre els esdeveniments actuals i fer front als desafiaments futurs, va instituir el Dia Mundial de la Filosofia, aquest se celebra a tot el món el tercer dijous de novembre, tot festejant el naixement de Sòcrates. Aquest any, el dia mundial de la filosofia coincideix amb altres celebracions (ja sabem qui es va morir un 20 de novembre!) i es fan diferents actes a tot el món i també a Barcelona. Alguns professors han proposat un acte més reivindicatiu com escriure’s sobre el cos el mot d’origen grec filosofia (per cert, què significa? com s’escriu en grec? (recordeu que no es pot escriure en grec als blocs de la Xtec!). Si voleu saber-ne més, visiteu aquest interessant post.
Des de El fil de les clàssiques, no podem passar per alt aquesta celebració perquè, com bé sabeu, la filosofia va néixer a Grècia i, més concretament, a la ciutat de Milet, en el segle VI aC. Els primers filòsofs (Tales, Anaxímenes, Anaximandre), tot buscant el principi fonamental de l’univers van inaugurar la interpretació del món per mitjà de la raó: van refusar el mite i mitjançant el lógos “raonament” trobaren la veritat. La filosofia intenta explicar, abans que res, les causes profundes de les coses per mitjà de la raó, i rebutja qualsevol altre instrument (mite, creença, etc). De la filosofia, se’n van anar escindint després les diferents ciències: els pitagòrics i els seus descobriments matemàtics; els sofistes que, a l’Atenes del segle V aC, es van interessar pels problemes de la cultura i de la societat, per la retòrica i la política, etc. Per entrar a l’Acadèmia, malgrat l’idealisme de l’obra de Plató, calia haver estudiat matemàtiques. Al Liceu d’Aristòtil (que fou essencialment realista i tingué un talent enciclopèdic), es feien investigacions sobre biologia, comportament animal, taxonomia botànica i zoològica. D’aquí precisament provenen molts dels hel·lenismes filosòfics de la llengua catalana: dialèctica, lògica, sofisma, sofista, teologia, antítesi, cínic, estoic, pedagogia, dilema, idea, axioma, empíric, etc.
En El fil de les clàssiques, ja hem parlat de Sòcrates i de la caverna de Plató, i a Aracne fila i fila hem penjat un vídeo humorístic; per tant, m’agradaria avui reivindicar la